21.10.19 - No comments

EL PRIMER ESTEL


Dolce e chiara è la notte e senza vento
G. Leopardi

       Al fons de tot es dreça una muntanya
       prometedora, el dia ja finit.
       És bo no tenir sempre el que volem
       i bastir una cabana d'esperances:
       així, per l'entrellum, el primer estel
       fulgura net, silenciós incita,
       sense fer mal, a un goig que no turmenta
       que sigui breu; sabem que en esvanir-se
       serà tot lluminària el firmament.
       No em puc, doncs, plànyer de la meva sort;
       aquí m'estic ple de pressentiment
       d'una vida auroral sempre futura
       que és ara sols nit clara sense vent.

                                                  Joan Vinyoli

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)