EM DEIXO DUR


      Em deixo dur per l'impuls,
      la meva ment llisca com l'aigua

      que baixa pel riu nounat.
      No vull recordar el passat

      ni com era fa uns anys
      ni que pensava o en que creia,
      ni m'interessa ja l'opinió

      que pugui tenir de mi mateix.

      Només en situacions greus
      en moments puntuals
      puc tenir la necessitat
      de recordar
alguna de les causes
      per les que havia lluitat.


      Viure és un aiguabarreig

      d'intensitat i indiferència.

1 comentari:

F.PUIGCARBÓ ha dit...

confieso su señoría, o mejor dicho su mujería que no tengo ni idea de quien era o es John Berryman. Lo buscaré.

Gracias por el poema.