EM DEIXO DUR
Em deixo dur per l'impuls,
la meva ment llisca com l'aigua
que baixa pel riu nounat.
No vull recordar el passat
ni com era fa uns anys
ni que pensava o en que creia,
ni m'interessa ja l'opinió
que pugui tenir de mi mateix.
Només en situacions greus
en moments puntuals
puc tenir la necessitat
de recordar alguna de les causes
per les que havia lluitat.
Viure és un aiguabarreig
d'intensitat i indiferència.
1 comments:
confieso su señoría, o mejor dicho su mujería que no tengo ni idea de quien era o es John Berryman. Lo buscaré.
Gracias por el poema.
Publica un comentari a l'entrada