POEMES DE WUHAN
Boirina, cortina de pluja
cinc dies, depriments i humits
fred i crueltat, llàgrimes i ferides
aquestes tènues paraules.
Quant vull que et mantinguis allunyat
autoaïllat a l'hotel
Sense temps, sense data
sense so ni aire
material d'escriptura, de consulta psicològica.
Col·loca cent cors temorosos en les seves palmes
tremolor, por, plor i desesperació
llençants a les escombraries amb aquelles enverinades
en una cambra individual
dividida en una àrea contaminada i una altra àrea neta
renta't les mans, renta't les mans. Mascareta, màscara.
Obligats a corregir tots els mals hàbits
ja tothom sap que el verí és culpa d'un ratpenat
i cridar al crim enverinament és descriure a la lleugera
encara recordo el verí de fa disset anys
avui és una còpia de l'ahir
però el verí no és el verí d'ahir
el ràpid contagi és també fruit del mateix humà
Molt tard de nit, el que més vull
és donar a aquests ratpenats amagats en les seves coves
armadures d'acer que posar-se
gravades amb els dos caràcters de Wuhan
Deixa que tots els bisturís no tinguin per on començar
Deixa que totes les seves dents es quedin sense mossegar.
POEMAS DE WUHAN
Neblina, cortina de lluvia
cinco días, deprimentes y húmedos
frío y crueldad, lágrimas y heridas
estas tenues palabras
Cuánto quiero que te mantengas alejado
autoaislado en el hotel
Sin tiempo, sin fecha
sin sonido ni aire
material de escritura, de consulta psicológica
Coloca cien corazones temerosos en sus palmas
temblor, miedo, llanto y desesperación
tíralos a la basura con aquellos envenenadas
En un cuarto individual
dividido en un área contaminada y otra área limpia
lávate las manos, lávate las manos. Mascarilla, mascarilla
Obligados a corregir todos los malos hábitos
ya todos saben que el veneno es culpa de un murciélago
y llamar al crimen envenenamiento es describirlo a la ligera
todavía recuerdo el veneno de hace diecisiete años
hoy es una copia del ayer
pero el veneno no es el veneno de ayer
el rápido contagio es también fruto del mismo humano
Muy tarde de noche, lo que más quiero
es dar a esos murciélagos escondidos en sus cuevas
armaduras de acero que ponerse
grabadas con los dos caracteres de Wuhan
Deja que todos los bisturís no tengan por dónde empezar
Deja que todos sus dientes se queden sin morder.
*
2020 - * Long Qiaoling (龙 巧玲) ha treballat com a infermera en un de les dotzenes d'hospitals improvisats organitzats a Wuhan per combatre el COVID-19. Long pertany a l'Hospital Popular del Comtat de Shandan, a la província de Gansu. Des que va esclatar el brot de coronavirus, ha estat lluitant en la primera línia de prevenció i control juntament amb els seus col·legues. Quan va rebre la notícia que Wuhan necessitava urgentment treballadors sanitaris, es va oferir com a voluntària per anar amb un equip mèdic. . Vist a descontexto.blogspot.com
Més poemes sobre Wuhan, aquí.
1 comments:
Tal com et vaig dir. He vingut.
La frase curta. La imatge en un sol vers. M'agrada.I també dues llengües.
Salut, F. Puigcarbó
Anna Babra
Publica un comentari a l'entrada