ANOARRA

Any rere any, cada diumenge, cap a mitjans de gener
la dialèctica de l'espontaneïtat es reuneix a Berlín amb Rosa Luxemburg.
Hi van els líders dels pantans, canten l'himne dels anellets
a la orelles. Han vingut els ocells de Walter Benjamin
a ser definitivament entesos aquest diumenge de mitjans de gener.
Glòria als escarnits, glòria als elevats per les mares
que van sostenir el senzill univers de la lluita de classes.
Rosa Luxemburg, vestida de negre i enfilada a un calaix de fusta
parla amb vehemència a l'anyell i al llop: No més crèdits a la guerra,
no més bruixeries de pàtria a l'evangeli dels desesperats.
Any rere any, cada diumenge, àngels envellits caiguts de l'infern
custodien als invàlids i als nens de les negacions.
Han llençat arengades enverinats a l'asil, l'ordre regna a Berlín.
Queda abolida la pena de mort?
Diuen que hi ha cadàvers que parlen més alt que les trompetes.
I els patinadors recullen el seu cervell trossejat per un cop de culata.


BERLÍN

Año tras año, cada domingo, hacia mediados de enero

la dialéctica de la espontaneidad se reúne en Berlín con Rosa Luxemburgo.

Acuden los líderes de los pantanos, cantan el himno de los arillos

en la orejas. Han venido los pájaros de Walter Benjamin

a ser definitivamente entendidos este domingo de mediados de enero.

Gloria a los escarnecidos, gloria a los elevados por las madres

que sostuvieron el sencillo universo de la lucha de clases.

Rosa Luxemburgo, vestida de negro y subida a un cajón de madera

habla con vehemencia al cordero y al lobo: No más créditos a la guerra,

no más hechicerías de patria al evangelio de los desesperados.

Año tras año, cada domingo, ángeles envejecidos caídos del infierno

custodian a los inválidos y a los niños de las negaciones.

Han echado arenques envenenados en el asilo, el orden reina en Berlín.

¿Queda abolida la pena de muerte?

Dicen que hay cadáveres que hablan más alto que las trompetas.

Y los patinadores recogen su cerebro despedazado por un culatazo.