4.6.20 - 
- anoarra
2 comments
- anoarra
2 comments
MONJA A L'AUTOBÚS
Entre homes i paquets, diaris envellits,
cares seques, suors, galtes amb rancor,
embolicada en el silenci de la seva caputxa pàl·lida
la núvia de déu viatja amb Crist
sobre els pits que a ningú van donar de menjar.
MONJA EN EL OMNIBÚS
Entre hombres y paquetes, diarios envejecidos,
caras secas, sudores, mejillas con rencor,
envuelta en el silencio de su capucha pálida
la novia de dios viaja con Cristo
sobre los pechos que a nadie dieron de comer.
"Monja en el omnibús", de Juan Gelman
en Velorio del solo, 1961
2 comments:
cuanto se puede decir a veces con tan poco.
Publica un comentari a l'entrada