13.7.20 - 1 comment

BALB





.
.







Balb de fred í­ntim
d'aquell que no se'n va
que t'envolta de sobte
en tenir consciència
que ets un ésser
fràgil, desemparat,
inerme davant la vellesa
i la proximitat de la mort.
Una criatura esventada
dins un camp circular
abandonat a la propia sort
i als avatars del destí.­
Ignorant i espantat
qualsevol nit d'estiu
sota un cel estrellat
que et recorda ets no res
- només -
una agulla minsa i ridí­cula
perduda al bell mig
d'un paller immens.

1 comments:

Un poema molt trist i real i més ara que tan present tenim la nostra incertesa davant la Dama Negra.

Publica un comentari a l'entrada