20.7.20 - No comments

LAISSEZ FAIRE


Passen ingràvids
els dies vençuts,
capcots, un rere l'altre
s'arrosseguen en la seva
reiterada monotonia,
costen de païr i es fan
cada vegada més llargs
com aquestes eternes
tardes de diumenge,
que no per sabudes no acaben mai.
No sóc capaç, ni he trobat
la manera de sortir
d'aquest cercle viciós
de reiteracions iterades,
tot és sabut, provat i comprovat,
no hi ha lloc per cap sorpresa.
Visc instal·lat en un dia de la marmota
sense sortida possible 
en l'horitzó de la realitat
i dins un guió sense 
la possibilitat de ser retocat,
amb final cert i conegut,
i en comptes de refer-me
de reinventar-me, caic en el pou
de la maleïda deixadesa
del 'laissez faire' quotidià,
i en comptes de lluitar contra ella, 
defallesc, hem deixo dur
conscientment cap l'abisme
de l'avorriment infinit, 
sense la capacitat de sortir-me'n
potser perquè així ha de ser
o simplement, 
               és cosa de l'edat.

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)