24.9.20 -
-- Poesia
2 comments
ELS ULLS
No m'agraden les ulleres de sol,
la impunitat amb que puc contemplar
als altres sense que ho sàpiguen
quan m'hi creuo pel carrer,
fa recaure en mi un cert complex
d'absurda i tafanera culpabilitat.
M'agraden les mirades netes
d'uns ulls que mirin als meus
sense cap filtre.
fa recaure en mi un cert complex
d'absurda i tafanera culpabilitat.
M'agraden les mirades netes
d'uns ulls que mirin als meus
sense cap filtre.
Ells ulls diuen a vegades
tantes coses.
Han guanyat protagonisme
Han guanyat protagonisme
des que la gent porta mascareta,
i ho fan amb una força,
en alguns casos.
fins i tot inquietant.
fins i tot inquietant.
.
2 comments:
És curiós que quan algú somriu ho saps, encara que dugui la mascareta. A mi m'han fet alguna mirada de lascíbia que no m'havien fet mai fins ara. Sí que poden ser inquietants, els ulls.
És que ens hi fixem més, pero si, els ulls parlen i parlen molt.
Publica un comentari a l'entrada