EL JO QUE SOC ARA



     
El jo que soc ara és un ésser estrany,
      ja no és el que era ni tampoc qui serà
      si tot continua més temps endavant.
      El jo que soc ara te un nexe en comú
      entre l'abans i el després, i fins i tot en l'ara;
      segueix sense entendre res de les coses que passen
      diguéssim que en general, sense entrar en més detalls
      El jo que soc ara se sent esgotat d'escoltar bajanades
      com se sentia el d'abans i se sentirà el de demà.
      No n'hi ha prou d'intentar donar-li un sentit a ta vida
      si la resta continua igual de cega i embogida
      El jo que soc ara se sent decebut, traït i diguem-ho clar,
      perdut dins esquemes que no entén
      envoltat de maltempsades, sense ganes de lluitar
      amb ses veles plegades i la barca a la deriva.
      El jo que soc ara, sense mapes ni brúixola
      i a punt de naufragar, deixarà a l'atzar la seva sort,
      i si la barca s'enfonsa malgrat el perill evident
      ni tan sols farà l'esforç mínim i recomanable,
                           de per salvar-se, 
                                                     nedar.

2 comments:

Me identifico con el contenido y me agrada mucho la exposición con alma poética de aquello que sientes y constatas. Gracias, me reconforta.

Va en la línea de tu escrito del otro día, de los varios yo que tenemos al largo de nuestra vida.

Publica un comentari a l'entrada