26.2.25 - 2 comments

ATRAPAT

Atrapat entre paraules incendiades, 
per l'horror de l'instant 
d'un mon que ha embogit, 
conscient de no poder defugir 
                                 el moment,
perdudes la fe i l'esperança,
de que em serveix la caritat, 
si no en tinc ni per a mi mateix. 
Son temps convulsos d'un segle 
que ja va començar malament, 
on es compleixen més distopies 
que no pas utopies, que cotitzen a la baixa 
en el mercat de l'esperança. 
Amb aquest sordid paisatge, 
trontolla la frase de que 
qualsevol temps passat fou pitjor.

Els barbars ja han arribat 
i moren entre nosaltres, i
                      mentrestant...
                                        ...el meteorit s'acosta

2 comments:

Sería terrible perder la caridad con nosotros mismos.

Creo que en ello andamos, demasiada desesperanza...

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)