L'ORIGEN
Vaig pel camp a Gallecs
acaben de segar l'ordi,
l'olor és profunda encara,
un pardal picola restes
de llavors oblidades, mentre
el soroll del vent
compon estranyes melodies.
El sol d'estiu és tebi, però
el noto en la meva cara.
M'estiro al terra ressec,
m'hi sent-ho bé, relaxat,
la sensació de calma m'envaeix,
ni tan sols sento el soroll
dels cotxes a la carretera,
Penso que estic a l'inici,
només caldria ensorrar-me
uns quants centímetres més,
per tornar a l'origen...
------------------
acaben de segar l'ordi,
l'olor és profunda encara,
un pardal picola restes
de llavors oblidades, mentre
el soroll del vent
compon estranyes melodies.
El sol d'estiu és tebi, però
el noto en la meva cara.
M'estiro al terra ressec,
m'hi sent-ho bé, relaxat,
la sensació de calma m'envaeix,
ni tan sols sento el soroll
dels cotxes a la carretera,
Penso que estic a l'inici,
només caldria ensorrar-me
uns quants centímetres més,
per tornar a l'origen...
------------------
De la terra venim
i a la terra tornem,
per sempre.
1 comments:
Sentida expresión poética de lo que algunos llaman el círculo vital. Yo prefiero llamarlo el arco, y este puede tener un trazado más amplio o más reducido, pues en la vida el círculo nunca es perfecto.
Publica un comentari a l'entrada