Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris - poemes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris - poemes. Mostrar tots els missatges

VIATJAR











Viatjar, viatjar sempre.
No ser d'enlloc ni de ningú,
sense lligams ni compromisos,
evadir-se de tot
per viure en un món imaginat,
on oblidar-se de la difícil
i dura realitat.
                      I volar,
volar com un ocell,
marxar molt lluny,
fins que les ales diguin prou,
i aleshores esgotat,
caure en un abisme profund,
                                  i n f i n i t.

*

EL JARDÍ DE NINGÚ

A través de les copes
dels arbres del bosc
hem baixat fins a terra,
l'aire ja no alça les onades
sobre els nostres caps.
Toquem el terra.
Trepitgem el terra.
Aquí hi ha una tanca,
del jardí de ningú.
Molt a prop,
algú està tallant roses.


un poema de Karl Wolfovitz

28.11.25 - No comments

ESPERANT ALS BÀRBARS - KAVAFIS

 

¿Què esperem a la plaça tanta gent reunida?

Diu que els bàrbars avui seran aquí.

¿De què ve al Senat aquesta inacció?
¿Per què seuen els Senadors i no legislen?

És que els bàrbars arribaran avui.
¿Per què han de fer lleis ja els Senadors?
Les dictaran els bàrbars quan vindran.

¿Per què l’Emperador se’ns ha llevat tan d’hora
i és a seure al portal més gran de la ciutat,
dalt del tron, revestit i portant la corona?

És que els bàrbars arribaran avui,
i el nostre Emperador creu que ha de rebre
llur cap. I fins i tot té preparat,
per dar-l’hi, un pergamí. Allí li ha escrit
una llista de títols i de noms.

¿Per què els nostres dos cònsols i els pretors van avui
amb les togues vermelles, les togues recamades?
¿Per què porten braçals amb tantes ametistes
i anells amb esplèndides, cristal·lines maragdes?
¿Per què han pres avui uns bastons tan preciosos
amb tot de plata i or cisellats de mà mestra?

És que els bàrbars arribaran avui;
i tot això són coses que fascinen els bàrbars.

¿Per què els bons oradors no han vingut com sempre
a engegar llurs discursos, a dir el que d’ells s’espera?

És que els bàrbars arribaran avui;
i són gent que els empipen retòriques i arengues.

¿Per què ha començat de sobte aquesta angúnia
i aquest renou? (Oh, com s’han allargat les cares!)

¿Per què es buiden de pressa els carrers i les places
i tothom va tornant a casa molt pensívol?

És que s’ha fet de nit i els bàrbars no han vingut.
I uns homes arribats de la frontera
han dit com ja, de bàrbars, no se’n veuen enlloc.

¿I de nosaltres ara què serà sense bàrbars?
Aquesta gent alguna cosa bé resolia.

11.11.25 - No comments

DESCONFÍO

                                                         Raoul Dufy. Trilla 

33 
Unas verjas infranqueables, 
altas como un cielo 
y tupidas como un tafetán 
ocultan interiores desconocidos 
que imaginamos apetecibles. 
                                           Desconfío. 

 34 
 Lunetos y capialzados
informan del grosor del muro, 
Su desproporción se ve de lejos.

23.9.25 - 1 comment

TOT L'ENYOR DE DEMÀ

















Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
—Demà m'aixecaré      potser,
i heus aquí el que m'espera:

Unes places lluents de claror,
i unes tanques amb flors
 sota el sol,
sota la lluna al vespre;

i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,

i una rialla fresca.
I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
 i els baixa
    tot corrent. [...]

I els cavalls assenyats
i els carreters dormits
sota la vela en punxa
que dansa en el seguit de les roderes.
I el vi que de tants dies no he begut.

 I el pa,
posat a taula.
I l'escudella rossa,
fumejant.

 I vosaltres         amics,
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.

Tot això bé m'espera
si m'aixeco
demà.

Si no em puc aixecar
 mai més,
heus aquí el que m'espera:
—Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.

Tot l'enyor de demà
Autor: Joan Salvat - Papasseit