27.4.11 - 6 comments

ABSTRACCIÓ














Solcant per les bromes
del fred i el silenci,
més enllà dels vidres,
volta el pensament.

Com sons que s’esmunyen,
com mots sense pressa;
com un sospir tendre,
un cant n’emergeix.

Un cant dins la tarda,
enmig les teulades
que resten humides
d’un grisenc plor d’aigua.

Lliscant van les hores
amb somorta fressa;
en l’arrel dels gestos,
unes mans esperen...

Terrats plens de flors,
on la pluja hi canta
sonets de colors...

Ai, esguard furtiu,
devessall de versos;
què en saps de la flama
que em revolta el cor...!

I, onejant per l’aire,
els meus pensaments
vers la pluja, escapen
dels mots i del temps...

 Montse Marcer

6 comments:

Gràcies, Francesc, per haver fet un lloc, una vegada més, a un poema meu entre els teus versos.
Que tonguis un bon dia. Una abraçada!

La meua més sincera enhorabona a l'autora per crear-lo i compartir-lo i a tu per oferir-lo al teu espai!!!

es un poema molt bonic, i ha estat un plaer publicar-lo

ja saps Iris que no sempre poso poemes meus, i aquest s'ho val.

GOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOL!!!!!!!!
A dins del camp, qui ha demostrat que és el puto amo??????
Bons somnis i una forta abraçada!

ho ha demostrat el petitó, lo puto Messi.

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)