Baixo l’escala agafat al passamà
cada graó m’allunya d’aquella terra
d’abans, devastada i estèril
i sento, com un supervivent, encara,
el vent fred i l’olor del fum de les fàbriques.
,
Sí, descregut,
per què ni ara ni mai em protegiren
les ombres dels ídols.
.
I, avui, dels graons al replà,
m il·lumina només el far
dels avantpassats que foren
mestres en l’art de la derrota.
.
Entre aquell vent fred
i aquest passamà d’acer inoxidable
només hi ha la confirmació
de les pitjors sospites.

Francesc Cornadó