24.5.12 - 
No comments
No comments
UNA ESCENA DE CAMPAMENT.....
Una escena de campament, a l'alba gris i ombrívola ...
En sortir de la meva botiga, d'hora i desvetllat,
passejant lentament, en l'aire fred, pel corriol al costat
de la botiga-hospital,
veig tres figures ajagudes en una llitera, tres figures
jaient abandonades allà,
cobertes amb una manta, amb una àmplia manta de llana fosca,
una manta grisa i pesada que ho envolta i cobreix tot.
.
Curiós, m'aturo en silenci.
Després, amb els meus dits llevo lleugerament a l'alçada del
rostre la manta del primer, el més proper.
Qui ets, ancià flac i horrible de pèl gris i ulls
enfonsats en les conques?
Qui ets, estimat camarada?
.
Després avanço cap al segon ... Qui ets tu, petit fill meu?
Qui ets tu, dolç nen de galtes encara en flor?
.
I després, el tercer ... No és una cara de nen ni de ancià:
és un rostre molt serè, com d'ivori blanc groguenc.
Crec que et conec, jove. Crec que aquest rostre és el rostre de Crist,
mort i diví, germà de tots, que jeu aquí de nou.
Walt Whitman.
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada