AVESAT

2 comments













Avesat com estic a les inclemències
de viure sempre en el fil de la navalla
se'm fa estranya aquesta temporada
en que tot està mes o menys assossegat
No estant assedegat de res, ni tan sols d'ira
ho contemplo tot amb franca displicència
malgrat haver-hi prou indicis diàriament
que justificarien qualsevulla acció
contra tot allò que em molesta i assora
Però he decidit no atabalar-me per res
ni que res aconsegueixi trencar l'harmonia
d'un temps en que pausadament
ma vida entra en una franca atonia
producte del desencís, l'esgotament
i perquè no dir-ho també, pel fet
inexorable que m'estic fen gran.


2 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

El poema ha estat inspirat per la imatge, o és a l'inrevés?

Puigcarbó ha dit...

A l'inreves, mormalment quan tinc el poema, busco l'imatge.