CAU FREDA LA NIT

4 comments









Cau freda la nit,

es glaça el temps,
i el rellotge calla
entre la foscor del pensament.
.
S'atura tímid el vent,
la llum incerta, es fa transparent,
i un bri d'esperança
surt de l'antic fanalet
sembrant esvelteses blanques ,
que emprenen alta volada
a l'aguait del firmament.

Joana Navarro

4 comentaris:

Galionar ha dit...

Diria que molt adequat per aquesta nit que acabem de deixar enrere, sense metàfores força freda. El juny, amb una manta extra al llit, uf!
Bon poema, que ja coneixia. Una abraçada.

Joana ha dit...

Gràcies Francesc!!! Si llevares l'editorial i el títol t'ho agrairia :)
No queden exemplars com aquest, el poema ara està recollit a Besllum i pertany a l'editorial Denes.

Eta molt amable!!!

Abraçades a tots dos

Puigcarbó ha dit...

A casa l'hem hagut de tornar a posar la manta Montse, Juny és sempre un més rar quan al seu comportament.

Puigcarbó ha dit...

llevo l'editorial,. a les teves ordres.