4.6.11 -
4 comments
CAU FREDA LA NIT
Cau freda la nit,
es glaça el temps,
i el rellotge calla
entre la foscor del pensament.
.
S'atura tímid el vent,
la llum incerta, es fa transparent,
i un bri d'esperança
surt de l'antic fanalet
sembrant esvelteses blanques ,
que emprenen alta volada
a l'aguait del firmament.
Joana Navarro
4 comments:
Diria que molt adequat per aquesta nit que acabem de deixar enrere, sense metàfores força freda. El juny, amb una manta extra al llit, uf!
Bon poema, que ja coneixia. Una abraçada.
Gràcies Francesc!!! Si llevares l'editorial i el títol t'ho agrairia :)
No queden exemplars com aquest, el poema ara està recollit a Besllum i pertany a l'editorial Denes.
Eta molt amable!!!
Abraçades a tots dos
A casa l'hem hagut de tornar a posar la manta Montse, Juny és sempre un més rar quan al seu comportament.
llevo l'editorial,. a les teves ordres.
Publica un comentari a l'entrada