9.8.11 - 
2 comments
2 comments
A LES FOSQUES
A les fosques contemplo el carrer
des de la finestra de la meva cambra.
S'allarga massa la nit a finals d'Agost
i no veig més que ombres difoses
d'un entorn que em sé de memòria.
M'agrada aquesta indefinició del paisatge
que per conegut no deixa de sorprendre,
els arbres que es varen cremar l'altre dia
són ombres difoses sense l'aparença
del seu estat calcinat.
Deu ser cosa de l'edat el fet,
d'acostumar-me a contemplar la penombra
que és l'avenir que m'espera.
Perquè els poetes som tant tristos?
*
2 comments:
Home 'els poetes' potser sí però de 'poetes femenines' en conec de molt divertides.
deia Pessoa que els poetes són grans fingidorsm i no deixava de tenir certa raó.
Publica un comentari a l'entrada