REFLEXIÓ ESPAI TEMPS

2 comments














Ben cert és que tinc, grans dificultats
en ubicar l’espai temps del meu entorn,
potser degut a que no paro, amunt i avall
amb el cotxe tots els sants dies de l’any.
Un dia quan surto a les cinc del matí
saludo algun dels veïns que em trobo
o a un conegut tot prenent cafè,
me’n vaig a Andorra i al capvespre
-quan arribo – me’ls torno a trobar
I aquí ja no ho tinc gens clar,
Si primer hi era i després no, he tornat,
i mentrestant si jo no hi era,
tot plegat és, existeix, continua,
no serà tot virtual?, com a la cónsola
on a mida que avances amb el cotxe
el paisatge es crea davant teu,
i un cop has passat desapareix,
No serà que res de tot aixó existeix
que tot plegat només és un miratge
que no ser perquè carall serveix.

2 comentaris:

Galionar ha dit...

Les teves reflexions són força interessants, però intentant seguir-les em sembla que m'he marejat i tot, voltant per l'espai i pel temps. (Quina mandra, oi?, llevar-se a les 5 del matí...!)
Una abraçada.

Puigcarbó ha dit...

empanades mentals meves, demá parlo d'una altra manmera de llevar-se al mati molt nés optimista i positiva.