25.8.11 - 
2 comments
2 comments
OH MORT!
Oh mort!, sempre present,
amagada vora meu.
No tens pressa. Gens.
No has estat mai absent.
Àngel de la mort dels déus,
quan se m'emportis,
no podràs robar-me,
tot quan he estimat,
ni els sols que he vist sortir,
o les petites complicitats.
Totes aquelles coses que tu,
mai en gaudiràs.
I quan aquest dia arribi,
no portaré equipatge.
Se que no em fa falta
aniré amb tu tranquil,
per terres de tenebres,
amb la confiança,
de trobar un camí.
un raig d'esperança.
2 comments:
Deixaràs moltes coses, Francesc, tota la influència que has deixat en la gent que et llig, com jo, no se l'emportara la Dalla Negra. Ni els afectes, això segur.
Abraçades
PS: si em vols veure en directe llegint un poema musicat pel meu estimat alumne i fill de Love de pega, passat pel teler. T'espere!!!
ja he passat pel teu bloc, pero com se m'ha mort el PCm el portatil que tinc no aconsegueix obrir el vídeo i es penja. Demà l'ho escoltaré.
una abraçada
Publica un comentari a l'entrada