27.12.11 - 
No comments
No comments
NO DEMANO
.
No demano el teu conhort
ni vull despertar en tu, llàstima,
o pitjor encara, indiferència.
No pretenc sentis per mi,
més que la percepció real
que t’he fallat, que no he sabut
estar del tot a l’alçada,
del que de mi esperaves.
Més o menys com tothom
m’he quedat a mig camí
entre el quelcom i el no res
entre el desig i el palp
la intenció i l’acte en si.
Tot ha estat un va intent
d’abastar fites inabastables,
impossibles d’assolir.
Condemnat doncs al fracàs,
capitulo, amb armes i bagatges.
Sens deixar la comtessa del tot,
maldaré a la reraguarda,
lloc de refugi on van
els que no donen la cara,
o l’han donada i així estan.
Volia menjar-m’ho tot
i no m’he cruspit gran cosa
de fet, un boci de res.
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada