OMBRÍVOL

6 comments










S'ha fet de nit passades les sis
no crec que ningú s'hagi preocupat
de contemplar com es posava el sol
d'aquest primer diumenge de l'any.
Les llums comencen a encendre's
aquestes llums grogues que amb prou feines il·luminen
però que estalvien energia, diuen.
La ciutat es veu trista i circula
poca gent pel carrer.
fa fred i una mica de vent.
la sensació és de gris tristesa.


Ombrívol ha començat l'any.

6 comentaris:

Galionar ha dit...

Cert que les ciutats es veuen tristes amb els llums groguencs i la buidor dels seus carrers, però ahir dilluns vaig contemplar la posta de sol des de dalt a Montserrat i puc donar-ne fe que és un dels instants més potents i màgics que podem gaudir. És clar, en les postes a muntanya és la natura l'única que hi intervé; en canvi, en una ciutat que enfosqueix malament hi ha la mà dels homes d'una o altra manera...
Una abraçada.

Júlia ha dit...

Ep, he de dir en defensa de les postes de sol urbanes que he vist meravelles al Paral·lel, amb el sol esquinçant-se en colors tardorencs al vidres de les cases.

Jordi Dorca ha dit...

Em faig el ferm propòsit de fer això que diu la Galionar. Mirar-me-la des de Montserrat. A veure si hi guanyo en colors.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Montse, depèn molt del lloc i també de l'estat d'ànim de cadascú, l'altre dia vaig publicar a Instants una posta de sol amb Montserrat al fons preciosa, la vaig fer des de casa de la meva filla.

Francesc Puigcarbó ha dit...

jo es que només el veig sortir el sol, llevat com li deia a la Montse de si vaig a casa de la meva filla.

Francesc Puigcarbó ha dit...

doncs au Jordi, cap a Montserrat i de passada pots comprar mel i mató.