EN CASCALES

Leave a Comment










Me'ls vaig trobar diumenge al matí
en Cascales i la seva dona.
Feien el mateix que jo
cercar una farmàcia de Guàrdia.
No els coneixia de res en aquell moment
i atès que la més propera era al carrer
del Pintor Vila-Cinca, m'oferí a portar-los.
En el curt trajecte d'anada i tornada
em va explicar la seva vida,
llarga per cert - noranta anys em parlaven -
per arribar a un punt de coincidència,
fins i tot de veinatge - cinquanta anys enrere -
al carrer de Villarrúbies; i coneixia al meu pare.
La dona no deia res només escoltava.
Cony! es devia dir, s'han ajuntat dos xerraires.
Em va explicar moltes més coses que de vegades
iterava amb escreix - que voleu a aquesta edat -
però en aquest curt espai de temps
ja no podia dir que era un estrany per a mí.
En Cascales que a la farmacia hi va comprar
com a única urgència dues capses d'aspirines.
*