La mateixa nit, de Gladys González

Leave a Comment


a ningú li va importar
qui se n'anava primer
o qui pagava el compte
d'aquests quatre mesos
mai beurem
tant com llavors
ni tindrem la sensació
de ser tan feliços

teníem el cor tan carregat
que ens arrossegàvem
com imants
a la mateixa nit
a la mateixa taula
al mateix buit
que no podíem deixar
i ens feia tant de mal

al mateix flamenc
tenyit d'aparellament
que queia sec
a les cadires de plàstic del bar

al mateix engany
que mai va ser
sinó el plec d'una mirada
en direcció a la mateixa llunyania
al mateix espai inconsolable
que era també
l'única manera
d'entrega.



en Vidrio molido, 2011

traducció Francesc Puigcarbó