18.4.17 - 
anoarra
No comments
anoarra
No comments
A LA MÚSICA
Plaça de l'Estació, a Charleville.
Sobre la plaça tallada en mesquines gespes,
Plaça on tot és correcte, els arbres i les flors,
tots els burgesos asmàtics que escanyen les calors
porten, els vespres dels dijous, les seves geloses bestieses
*
- L'orquestra militar, enmig del jardí,
gronxa els seus schakos (*) en el Vals dels pífols:
- Al voltant, als primers rangs, galleja el pixavi;
El notari penja els seus penjolls a xifres.
*
Rendistes amb ulleres de pinça subratllen tots els galls:
Els grassos buròcrates inflats arrosseguen ses grasses senyores
amb les quals van, oficioses dames,
aquelles de les quals els volants tenen aires de reclam;
*
Sobre els bancs verds, els clubs de dependents retirats
que atien la sorra amb el seu bastó amb virolet,
de manera molt seriosa discuteixen els tractats,
després preuen en diners, i reprenen: «En suma !...
*
Espaterrant sobre el seu banc les rodoneses dels seus ronyons,
un burgès de botons clars, panxa flamenca,
assaboreix la pipa d'on el tabac es desborda
– sabeu?, és de contraban; -
*
-Al llarg de les gespes verdes riuen els brètols;
i, posats amorosos pel cant dels trombons,
molt ingenus, olorant roses, els quintos
acaricien els bebès per engalipar les minyones...
*
- Jo sóc, deixat com un estudiant,
sota els castanyers verds les noiets alertes:
Ho saben bé; i es giren rient,
cap a mi, els seus ulls plens de coses indiscretes.
*
No dic una paraula: nomes miro
la carn dels seus colls blancs adornats amb boges metges:
sóc, sota la brusa i els fràgils ornaments,
l'esquena divina després de la corba de les espatlles.
*
He desniat aviat el botí, la part baixa...
- reconstrueixo els cossos, cremat de boniques febres.
Em troben graciós i es parlen en veu baixa...
-I sento com els petons em vénen als llavis...
(*) és un casc ornamentat
Jean Artur Rimbaud
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada