14.4.17 - No comments

LA BARRACA












La barraca isolada
és a un punt d'esfondrar-se,
pel pas del temps i el seu abandó.
La ginesta la voreja i l'arbre
que ignorant de mi no se quin és
li dona un punt de distinció.
Més amunt hi ha una bòbila
també abandonada i mig en runes.
No tot és perfecte dins la natura
que cruel, assetja a les seves víctimes
sense cap pressa, car el temps,
juga sempre a favor seu.

----------------*

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada