8.9.17 - 
anoarra
No comments
anoarra
No comments
SINERA
Cementiri de Sinera, XXVI
No lluito més. Et deixo
el sepulcre vastíssim,
abans terra dels pares,
somni, sentit. Em moro,
perquè no sé com viure.
A l'alba
Jo no sé quina
freda nit m’allunyava
del teu silenci.
A l’alba vaig mirar-te
per última vegada.
Sota la pluja
Sota la pluja,
arbres, camí, silenci,
vides llunyanes.
Sense recança miro
com el meu pas s’esborra.
Cementiri de Sinera, XXVIII
Aquesta pau és meva,
i Déu em vetlla.
Dic a l’arrel, al núvol:
«Aquesta pau és meva».
Des del jardí contemplo
com passen lentes hores
pels meus ulls enigmàtics.
I Déu em vetlla.
Salvador Espriu
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada