Cementiri de Sinera, XXVI

No lluito més. Et deixo
el sepulcre vastíssim,
abans terra dels pares,
somni, sentit. Em moro,
perquè no sé com viure.

A l'alba

Jo no sé quina
freda nit m’allunyava
del teu silenci.
A l’alba vaig mirar-te
per última vegada.

Sota la pluja

Sota la pluja,
arbres, camí, silenci,
vides llunyanes.
Sense recança miro
com el meu pas s’esborra.

Cementiri de Sinera, XXVIII

Aquesta pau és meva,
i Déu em vetlla.
Dic a l’arrel, al núvol:
«Aquesta pau és meva».
Des del jardí contemplo
com passen lentes hores
pels meus ulls enigmàtics.
I Déu em vetlla.

Salvador Espriu