DUBTO







Encara em deixo
de tant en tant
arrossegar pels somnis,
fugint de le angoixes
imaginant un món possible
molt llunyà del real
i per suposat millor.
Tinc però la recança
de qui se sent solitari
embrancat en la utopia
d'una fita inabastable
i amb més desig que ganes
de fer que tot canvíi,
de trobar nomès el buit
com a resposta a un anhel
que entenc compartit,
i que poc es manifesta.
Més tot nomès és un miratge
que no em deixa assolir
els vells propòsits, 
i l'ùnic que faig és evocar
malenconiós, altres temps
velles maltempsades,
mentre tot segueix per fer,
i dubto de si encara
.................tot  és possible.


0 comments:

Publica un comentari a l'entrada