ROCK URBÀ










Despertem un matí més
som els supervivents
la ciutat ha estat bona amb nosaltres
una nit més
,
però quina nit: .'home cridava
borratxo o aterrit i potser ambdues coses
-ja mai ho sabrem-
em volen matar, aquests paios
em volen matar, truqueu a la policia
em vol... (mentre: calla, val-deien
els altres, amb esgarrifosa suavitat)
.
-dos mil, tres mil veïns amagats
en els alts edificis escoltàvem
en silenci
(només una enorme respiració continguda)
(un enorme exèrcit tremolós)
.
tots desitjant que l'home callés
que el liquidessin en un altre lloc molt més lluny
o que fos una broma sinistra
però que callés o el callessin d'una vegada
.
i va callar
i aquest matí als ascensors ningú mirava a ningú
i en la vorera no hi havia cadàvers ni taques de sang
i els diaris ignoren l'assumpte
i nosaltres també
.
Julio Miranda - Rock urbà, 1989
.
.... del bloc Descontexto

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada