A LES FOSQUES













A les fosques contemplo el carrer
des de la finestra de la meva cambra.
S'allarga massa la nit a finals d'Agost

i no veig més que ombres difoses

d'un entorn que em sé de memòria.

M'agrada aquesta indefinició del paisatge

que per conegut no deixa de sorprendre,
els arbres que es varen cremar l'altre dia
són ombres difoses sense l'aparença
del seu estat calcinat.
Deu ser cosa de l'edat el fet,
d'acostumar-me a contemplar la penombra
que és l'avenir que m'espera.

Sovint em pregunto, Per què 
els poetes som tant tristos?

*

1 comentari:

Gemma ha dit...

No ho sé si ho són el poetes o les penombres. Avui quant baixava de rupit per Cantonigròs s,estava fent de nit i la última llum del dia perfilava les muntanyes tot era com una calma sense llums sense estridències la herba tampoc era verda. No m,ha semblat aquesta penombra trista i això que jo era també una penombra conduint.

ANOARRA - BLOC DE POESIA