VIURE
Em deixo dur per l'impuls,
la meva ment llisca com l'aigua
que baixa pel riu nounat.
No vull recordar el passat
ni com era fa uns anys
ni que pensava o en que creia,
ni m'interessa ja l'opinió
que pugui tenir de mi mateix,
prou que m'he decebut.
Només en situacions greus
en moments puntuals
puc tenir la necessitat
de recordar alguna de les causes
per les que havia lluitat.
Viure és un aiguabarreig
d'intensitat i indiferència.
*
1 comments:
¿Quién dijo que la letra estaba muerta y todos los senderos trillados?
Publica un comentari a l'entrada