INGRÀVIDA
Un dia, d'un més d'un any
estava recolzat a la barana
per on s'entrava al pont,
que travessava el rierol,
i per un moment tot es va detenir,
dins un paisatge qualsevol,
dins un paisatge qualsevol,
es varen aturar les rimes,
el murmuris, la bajanada,
l'aigua que baixava pel rierol,
la poesia, i tots els meus esquemes.
Tu baixaves ingràvida pel camí
sense tocar els peus al terra
o aixó em semblava a mi,
lentament t'acostaves, i jo
embadalit no percebia res més
que la teva presencia que avançava
per acostar-se a mi, a càmera lenta
com a les pel·lícules.
I és que, alló que en diuen estar enamorat
es una estat permanent d'estupidesa,
que afortunadament es cura aviat
per donar pas a la complicitat,
i compartir-la fins la vellesa.
1 comments:
Només allò que és íntim sobreviu. (Miquel Martí y Pol)
Publica un comentari a l'entrada