11.11.18 - 
- anoarra
5 comments
- anoarra
5 comments
PER A TOTS NOSALTRES
Si nosaltres callem, qui parlarà?
És cert que val ben poc la nostra veu.
Som gent de poca empenta,
massa frívols i tot perquè ens escoltin.
Tanmateix allò que resta
de mes pur en nosaltres
val tant - ho sabem bé - com el neguit
de qualsevol hereu d'aquest insigne
llinatge de vençuts.
..................................Cal que insistim,
com qui pidola, si voleu, davant
de cent portes barrades.
Miquel Martí i Pol.
5 comments:
DESERTA EL FOSC
Deserta el fosc, i que et sigui la pena
com un espai secret de tu mateix
des d'on tot és insòlitament digne.
No l'enyor que marceix, sinó el cabal
de serenor, la solitud entesa
com un estar en les coses per comprendre'n
les mudances, els ritmes, la bellesa.
Així el dolor no crema ni resseca
i en el silenci hi trobes l'harmonia
que semblava trencada ja per sempre.
Deserta el fosc, surt a la llum i viu.
Grande, grande: Martí i Pol.
Saps, en Miquel Martí i Pol era especial, la seva poesia l'entenia i emocionaba a tothom, fos del substrat social que fos, i això no és fàcil d'assolir.
Salut
ahí te has pasado tres pueblos.
No me he pasado tres pueblos. No he llegado ni al primero.
Publica un comentari a l'entrada