5.8.22 - 
- anoarra
2 comments
- anoarra
2 comments
PARIS
Abril a Paris, no hi he estat mai,
més puc intentar imaginar-ho.
Els Champs Elysées de punta en verd
clorofil·la i pol·len a dojo,
La torre Eiffel de repintada permanent
els Camps de Mart curulls de flors
de planter adossades,
mil i una esternudades i al·lèrgies,
al·lèrgies a tort i a dret.
Migranyes, asmes i més esternuts,
les primeres orenetes - si n'hi ha -
alguns falciots i una munió de pardals
que es caguen per tot arreu
i desperten als mortals.
Que bonica que deu ser
la primavera a Paris, més
de moment deixem-ho estar
que som al mes de Novembre,
fa fred i les fulles caigudes
s'arrosseguen mandroses
davant l'escombra d'un empleat
que no les agafa totes.
Les poques que se li escapen
les recull una màquina sorollosa
amb un cercle de filferros
que les agafa i esclafa, i...
per uns instants
el terra queda net com una patena.
Però nomès és un miratge,
en un moment, d'una en una
tornen a caure més fulles
formant una remorosa catifa
que es belluga amb el vent
i embelleix el paisatge.
* * *
2 comments:
Qué precisos y preciosos tus dibujos. Tan aéreos, tan sutiles, tan sugerentes. A su pie bastaría con poner: "El esprit de finesse", quien tuvo la oportunidad de ver estos dibujos lo comprendió".
Sabes, en Paris he estado varias veces pero por trabajo, o sea que no veia nada, pero una vez fuimos todos a Eurodisney incluso mi padre, era en verano, y un dia por la mañana cogimos el tren y nos dimos un garbeo los dos por Paris, de ahí nació este poema:
https://anoarra.blogspot.com/2017/10/el-recordes-santiago.html
Publica un comentari a l'entrada