BELLESA
tot semblava indicar que així seria,
el sol radiant il·luminava el cel blau
impol·lut sense un sol núvol,
els ocells voleiaven buscant llavors
i es veien ja les primeres papallones.
Més avall una rajada d'ovelles
pasturaven pacients la fresca herba
i el pastor xiulava des de l'ombra
sota d'un arbre on es protegia
de la calor que ja estrenyia.
Voldria explicar a través d'aquests versos
les sensacions viscudes pel poeta
en les seves anades per la naturalesa,
més se li fa difícil i li falten paraules
per descriure la percepció
.....................de tanta bellesa.
1 comments:
No te engañes, poeta, no existe tal cosa, es tu cromosoma Y de vagabundo el que te hace creer en la belleza.
Publica un comentari a l'entrada