SÓC VERTICAL
Sóc vertical,
però preferiria ser horitzontal.
No sóc un arbre amb les arrels a la terra
absorbint minerals i amor maternal
perquè cada març floreixin les fulles,
ni sóc bellesa del jardí
de cridaners colors que atreu exclamacions d'admiració
ignorant que aviat perdrà els seus pètals.
Comparat amb tu, un arbre és immortal
i una flor, encara que no tan alta, és més cridanera,
i vull la longevitat de l'un i la valentia de l'altra.
Aquesta nit, sota la llum infinitesimal de les estrelles,
els arbres i les flors han vessat els seus olors frescos.
Camino entre ells, però no se n'adonen.
A vegades penso que quan estic dormint
em dec semblar a ells a la perfecció-
enfosquits ja els pensaments.
Per a mi és més natural estar estesa.
És llavors quan el cel i jo conversem amb llibertat,
i així seré útil quan per fi m'estiri:
llavors els arbres podran tocar-me per una vegada, i les flors tindran temps per a mi.
Sylvia Plath
1 comments:
Publica un comentari a l'entrada