EL JARDÍ DE NINGÚ
dels arbres del bosc
hem baixat fins a terra,
l'aire ja no alça ses onades
sobre els nostres caps.
Toquem el terra.
Trepitgem el terra.
Aquí hi ha una tanca,
del jardí de ningú.
Molt a prop,
algú està tallant roses.
un poema de Karl Wolfovitz
1 comments:
De pronto veo una idea clara, un hilo conductor y lo sigo. (Quiera o no, tus poemas están vivos)
Publica un comentari a l'entrada