ENMIG

      
      Enmig de dues pantalles
      ha passat la meva vida,
      les de l'ordinador
      i el parabrises del cotxe,
      fins el punt que de vegades
      em pregunto si ha estat
      del tot real o fingida.
      Si n'he estat espectador
      o autèntic protagonista
      inconscient del fet real.
      Rara cosa aço de viure,
      compensa tant poc
      que quan ho fa gratifica
      per la inusualitat.
      I ara, en girar la vista enrere
      penso que malgrat tot,
      potser ha valgut la pena
      tota aquesta lluita
      aparentment inútil
      tot plegat per a no res,
      puig en el llarg camí
      durant la comtessa diària
      algunes coses han passat
      que justifiquen l'estada.
      Coses que semblen petites
      però importants alhora
      petites foteses, potser
      plenes de contingut,
      sentiments, amor, tendresa
      respecte i complicitat
      i coses més importants
      sempre entre cometes
      que això de la importància
      és concepte ben estrany
      que cadascú decideix
      a la seva manera,
      puig en si res no en te d'importància
      a part la que li vulguem donar.
      Però tornant al començ
      d'aquesta rara aventura,
      penso honestament
      que tota aquesta historia
      haurà valgut la pena
      viure-la fins al final,
      tot i saber des de l'inici
      que acabara fatal.

                                   *

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada