13.11.19 - 
- anoarra
No comments
- anoarra
No comments
EL JARDÍ PAIRAL
Les fonts resseques, les roses acaben.
Encens de mort. El teu dia s'acosta.
Les peres engreixen com Budes mínims.
Una blau boirina, rèmora de l'estany.
I tu vas creuant l'hora dels peixos,
els segles altius del porc:
dit, testa, pota
sorgeixen de l'ombra. La història alimenta
aquestes derrotades estries,
aquelles corones d'acant,
i el corb apaivaga la seva roba.
Bruc hirsut heretes, èlitres d'abella,
dos suïcidis, llops penats,
hores negres. Estrelles dures
que esgrogueint van ja cel amunt.
L'aranya sobre la seva maroma
el llac creua. Els cucs
deixen les seves sòlites estances.
Les petites aus convergeixen, convergeixen
amb els seus dons cap a difícils límits.
Sylvia Plath
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada