11.11.19 - 
- anoarra
No comments
- anoarra
No comments
HÖLDERLIN A BORDEUS
Poc inclinat a la conversa
quan la gent començaven
a deixar anar opinions
preferia passejar
per la ribera
«Per què ser un poeta en temps de penúria?...
jo faig el que puc tan bé com puc...
tot això forma part
de l'obra que faig en aquest instant... »
Era en els dies vermells de la tardor
amb els raïms madurs
als turons de la Garonne
i el record d'amics
que havien embarcat
des d'aquell promontori on el vent...
De tornada a Alemanya
es trobaria sense res
però ell tornaria
tornaria
¿Per trobar-se què?
una finestra sobre un bosc, potser
una petita llum filosofal
Diàriament salpaven nous vaixells
rumb a les Índies, les Amèriques
recorria els molls
i els mirava marxar
perquè el seu
era un viatge en una altra direcció...
però ¿fins on seria capaç d'anar
quan tot s'havia envilit
per la banalitat i el costum
i l'opinió vulgar?
Podia un pensar a Grècia
traduir les tragèdies
sumir-se en les seves hipèrboles arcaiques
somiar l'ideal
el paisatge estava diferent
totalment diferent
ja ho havia notat al passar per Alvèrnia
aquella nit atroç
perdut
a la neu
havia notat
canvis en el paisatge
era més fred
més rocós
més imponent...
també la poesia hauria de canviar
Sense déus que cantar
en un teatre a el sol
davant d'un no-res
en l'espai obert...
Recorria els carrers de Bordeus
en els dies vermellosos de setembre
mirant com les ombres
es movien a poc a poc amb el sol
i en alguna finestra alta
un rostre bell
que hi era i ara ja no
Hauria d'aprendre
a viatjar sol.
d'Atlántica de Kenneth White
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada