ANOARRA

I ara, defujo la ratlla del temps
i me'n vaig més enllà o a la vora
però lluny de l'entorn malaltís
que m'esgota i aclapara.
Si pregunteu per mi,
si voleu saber on sóc,
no em busqueu, 
sóc enlloc i a tot arreu.
Si voleu, penseu que me n'he anat
o potser només es tracta d'un subterfugi
per comunicar-vos que he decidit
abdicar del meu paisatge.
I penseu que tard o d'hora tornaré
com ho he fet sempre,
 - car és l'home ésser de poca paraula -
fins un dia en què ja no ho faré,
el dia en què la ratlla del temps
m'engolirà inexorablement...
                     ... per sempre.