BALADA A UN POLÍGON INDUSTRIAL


Pujo per l'ample carrer,
vinguen de la rotonda,
vinguen de la N-II,
en aquest maig que ja fosqueja
després de la pluja

Em passejo sense pensar
entre les naus industrials,
entre el que és nou
i el que s'esmicola

Passo la mà per la paret ennegrida
de la vella fàbrica groga,
ja no despertarà
la trepidació de les seves màquines,
romandran en silenci
i ja no és tornaran a engegar

Segueix la mà en el mur
i m'imagino els trossos de vida
entregats sota els sostres,
on són que no els trobo?,
on són les seves veus?

Baixo avall
i travesso el pont de la variant,
ja és nit en el polígon industrial
quan arribo a casa.

Jaume Carbó

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada