29.2.20 - No comments

RETRUC


       Abandonat i parlant sol, amb déu,
       sí, com aquell que dirigeix la pensa
       a un nen no nat: em sents? No tinc defensa
       de fe ni de no fe. Puc creure'm teu
       tot esperant que vinguis al món, déu,
       a sentir no els sonets, llegir la pensa,
       dansa folla de plàncton, indefensa:
       la sorprendràs quan li diguis: sóc teu.
       Ella et dirà que és teua, nom de déu,
       i t'aviciarà, vici de pensa,
       fent-te tou, fins que no tinguis defensa,
       i et deixarà dient: problema teu,
       per tu faràs, ja sents els meus dictats:
       no comptis que ningú te renti els plats.
        ENRIC CASASSES

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)