18.5.20 - 
- anoarra
No comments
- anoarra
No comments
APARENÇA
L'espectre dels colors canvia
ara que el paisatge comença a tenyir-se
d'irisació tardorenca, un poc més tard
diria jo, que l'any anterior.
Vergonyosos, com si no volessin cridar
massa l'atenció, degraden els primers grocs
i algun que altre taronja
enmig de verds aigualits a punt d'ocrejar.
La monotonia del paisatge desapareix,
potser perquè l'arribada de l'hivern
no ens resulti tan tristoia, i el bosc,
s'engalana com una dama
ja entrada en anys que tapa
amb coloraines les seva decadència
i arrugues acumulades,
que amaga sota un somriure afable,
i ens dona una aparença visualment
. . . . . bonica,
. . . . . . . . . . .atractiva
. . . . . . . . . . . . . i relativament...
... perdurable.
Un poema de Karl H. Wolfovitz.
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada