TARDA D'ISTIU
Sota la pineda
que és gerda i és verda
descobrir el cel a través del fullam!
El ocells passen talment fossin peixos,
com si veiessin el fons de la mar.
.
I és un vaixell, escatat, l'aeroplà
.
Sents pel sotrac a l'orella encantada
que per les rutes passa un autocar -
amb gents que han fet molts diners
per la guerra,
i de passatge se'ls volen gastar
.
Amb una pols que de res els servirà.
-
Veus la ciutat -
estirada a la platja,
com una esclava que es mor d'enyorar;
jove i rebel
melangiosa i cansada -
sempre una mica malalta que està.
.
Sota la pineda no t'hi cal pensar.
.
I si tenies un llibre a la vora
- modern o antic
que si és bo tant li fa -
i una fontana que ragés tothora,
i com tu,
a terra
estès el berenar,
tota ambició donaries de grat
.
Oh, aquell qui té fins l'amiga al costat.
.
Veus, jo ara et dono mon cant
regalat.
.
Joan Salvat Papasseit
1 comments:
Comparar el cel amb la mar té la seva lògica...
Publica un comentari a l'entrada