28.11.20 - 
- anoarra
2 comments
- anoarra
2 comments
ENVELLIR
He desat les il·lusions
en un calaix sense fons
per a no recuperar-les.
Viuré doncs de realitats
i deixaré de perseguir
debades les utopies.
El temps dels somnis s’ha acabat
ja no hi ha sol als terrats,
ni catifes verdes que m'emparin.
Els arbres despullats no floreixen,
i tampoc les flors que el meu jardí
ornaven
La grisor és el present
d’un futur que poc depara,
dins un paisatge que dia dia
irremeiablement es degrada.
No em queixo, deu ser així
com es va acabant l’estada.
Envellir, és acceptar-ho
amb la justa displicència,
com si no anès amb tu,
tot saber que el viatge s'acaba,
sense senda de retorn...
...ni hora anunciada.
La grisor és el present
d’un futur que poc depara,
dins un paisatge que dia dia
irremeiablement es degrada.
No em queixo, deu ser així
com es va acabant l’estada.
Envellir, és acceptar-ho
amb la justa displicència,
com si no anès amb tu,
tot saber que el viatge s'acaba,
sense senda de retorn...
...ni hora anunciada.
*
2 comments:
Envellir, és acceptar-ho
Con dignidad.
Envellir és continuar acceptant-se.
Però no cal fer-ne cap pregó, ni per un ni per altres,ni per...
És, i prou.
També es viu quan s'envelleix.
Salud, Francesc Puigcarbó.
Anna Babra
Publica un comentari a l'entrada