15.2.24 - No comments

DOTZE HORES


Sonen les dotze en punt d'un nou dissabte, 
quants en comptem a la vida? 
Tocats per les campanes, potser pocs, 
repartits en estius, tardors i primaveres. 
Greu, la campana, 
com el solemne cap de la tortuga 
que s'adreça al sol, cap de bronze 
esculpit per un orfebre ja oblidat. 
Ha durat més que els ossos 
sepultats sota les lloses 
que el pas del temps ha polit. 
La glòria antiga i nova
la nodreix la campana de les hores. 



 Poema inèdit d'Olga Xirinacs. 
 Fotografia original de l'escriptora.

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)