BLUES DEL FUNERAL
doneu el gos, per que no bordi, l'os més sucós,
Silencieu els pianos i amb timbals amortits
treieu el fèretre, deixeu pasar als amics.
Deixeu als avions circular gemegant en l'aire
gargotejant en el cel el missatge: Ell és Mort,
Poseu crespons al voltant del coll blanc dels coloms,
Deixeu als agents de trànsit portar guants negres de cotó.
Ell va ser el meu Nord, el meu Sud, el meu Orient i Occident,
La meva setmana laboral i el meu descans dominical,
El meu migdia, la meva mitjanit, la meva xerrada, la meva cançó;
Vaig pensar que l'amor duraria per sempre: Em vaig equivocar.
Ja no desitjo les estrelles: apágueu-les totes;
Enretireu la lluna i desarboreu el sol;
Buideu l'oceà i deforesteu els boscos.
Per que ja res res de bo em portarà.
W.H.AUDEN
(1936)
1 comments:
triste pero es así, real.
Publica un comentari a l'entrada