NOMÉS SOC UN BEBÈ
diuen que sobreviuré; això no ho penso jo,
encara no sé pensar, no entenc res,
No sé com em dic, ni qui són els meus pares,
que pel que diuen han mort.
No sé si em surt a compte haver sobreviscut,
l'avenir és molt ombrívol, això tampoc ho dic jo
que ni tan sols sé què vol dir ombrívol.
Només sé que un home m'ha tret d'un lloc
on estava atrapat, i que tots estaven molt contents.
Diuen que soc un miracle, potser sí,
però em temo que soc un miracle efímer,
clar que tampoc sé que és un miracle
ni que és això de ser efímer....
Potser no m'haurien d'haver rescatat.
Potser hauria estat millor així, m'hauria estalviat
de la inconveniència de néixer,
de la inconveniència de viure.
I jo què sé, només soc un bebè.
1 comments:
Gairebé sempre val la pena de viure.
Publica un comentari a l'entrada