A RECER
En un lloc on s'aturés el temps
i el sol i el cel blau en fossin ostatges,
temporals com jo de l'estada
voldria quedar-m'hi a recer
d'escarafalls i maltempsades.
Vaguejar indolent tot el dia
menjar, dormir i no pensar gaire
fer l'amor amb tu, acariciar-te
deixar que tot fluís a poc a poc
ignorar paraules com neguit o pressa.
Fruir, respirar, gaudir dels sentits
ser tot el raonablement feliç
que em fos possible, i no pensar
que es tractés d'un instant fugisser,
si més no, d'una llarga estada.
1 comments:
Creo que este poema tuyo participa de una mentalidad análoga al titulado Gelidez en mi blog. Son pensamientos que no podíamos reflejar con veinte o treinta años, obviamente. Saludo de lunes.
Publica un comentari a l'entrada